Plaza Catalunya - Francesc Macia

El Monumento a Francesc Macià es una escultura realizada por Josep Maria Subisachs en 1991. Se encuentra en la Plaza Cataluña de Barcelona, el centro neurálgico de la ciudad, formando parte de un amplio conjunto de estatuaria pública que constituye un auténtico museo al aire libre. Fue inaugurado el 25 de diciembre de 1991. Josep Maria Subisachs es un escultor catalán nacido en 1927 y muerto en 2014. Ha destacado especialmente en la escultura, pero también en otras técnicas como la pintura, el dibujo, el grabado, el cartel, el tapiz etc.

La Casa Batalló

La Casa Batlló es un edificio obra del arquitecto Antoni Gaudí, máximo representante del modernismo catalán. Se trata de una remodelación integral de un edificio previamente existente en el solar, obra de Emili Sala Cortés. Está situado en el número 43 del Paseo de Gracia de Barcelona, se realizó entre los años 1904 y 1906.

La Casa Milà

La Casa Milà, llamada popularmente La Pedrera, es un edificio modernista obra del arquitecto Antoni Gaudí, construido entre los años 1906 y 1910 en el distrito del Ensanche de Barcelona, en el número 92 del Paseo de Gracia. Desde su apertura al público en 1987 ha recibido más de 20 millones de visitas (1 millón cada año aproximadamente), convirtiéndola en uno de los diez lugares más visitados de Barcelona.

El puertode Barcelona

El Puerto de Barcelona es un puerto marítimo español, situado en el noreste de la península Ibérica junto al mar Mediterraneo, encajado entre la nueva desembocadura del río Llobregat y el barrio de la Barceloneta en la ciudad de Barcelona. Está gestionado por la Autoridad Portuaria de Barcelona, perteneciente a Puertos del Estado. 

Se puede dividir en: el puerto comercial (principalmente carga contenerizada), el puerto ciudadano (cruceros, ferris, zonas de ocio, el Port Vell), el puerto energético y el puerto logístico. Cada una de estas actividades dispone de un espacio propio y segregado de las otras, con instalaciones y personal especializado.

El palacio de la música catalana

El Palacio de la Música Catalana es un auditorio de música situado en la calle Sant Pere més Alt en el barrio de la Ribera de Barcelona. Fue proyectado por el arquitecto barcelonés Lluís Domenech i Muntaner, uno de los máximos representantes del modernismo catalán. La construcción se llevó a cabo entre los años 1905 y 1908. Es sede central del "Orfeón Catalán", fundado en 1891 por Lluís Milet y Amadeo Vi.

El Monumento a Colón  

El Monumento a Colón es un conjunto escultórico situado en la Plaza del Portal de la Paz de Barcelona, en el distrito de Ciutat Vella. Construido en homenaje al descubridor Cristóbal Colón, está erigido en el punto de unión entre las Ramblas y el Paseo de Colón, frente al puerto viejo de Barcelona. El autor del proyecto fue el arquitecto Gaietà Buïgas i Monravà, y en la decoración escultórica intervinieron varios artistas, como Eduard B. Alentorn, Rafael Atché etc. La fundición fue de Alejandro Wohlguemuth.

La idea de erigir un monumento dedicado al descubridor de América había surgido tiempo atrás, cuando a mediados del siglo XIX se pensó coronar con una estatua del navegante la columna erigida en la Plaza del Duque de Medinaceli, que finalmente se dedicó al almirante Galceran Marquet.

Frare Blanch

"El frare blanc" no ve del color de les parets, sinó pel fet que la casa va ser propietat d'una comunitat de frares dominics abans de ser adquirida pel indià Teodor Roviralta.

Entre 1903 i 1913 l'arquitecte Joan Rubió i Bellver es va encarregar de la seva restauració, canviant gairebé totalment l'aspecte de l'antiga masia, tot i Rubió va mantenir l'estructura i la disposició de l'edifici amb l'objecte de dotar la nova casa modernista d'un aire tradicional . Els afegits  són d'una marcada estètica modernista. Com a contrast de les blanques parets, els marcs de les finestres i de les portes es van acabar amb maó vist i amb ceràmica.

Diari de la mort de Francesc Macia

El 1922 va crear el partit Estat Català, destinat a agrupar el catalanisme radical i d'esquerres. Va ser exiliat durant el període en què va dirigir el Govern el general Primo de Rivera, el 1926 va intentar entrar a Catalunya al capdavant d'una partida per a promoure un aixecament general, però va ser detingut per la gendarmeria francesa. Va tornar a Catalunya el 1931 i va integrar el seu partit a Esquerra Republicana. El 1931 va proclamar l' estat Català dins la República Federal Espanyola. Després d'una sèrie de negociacions, va acceptar transformar el Govern de Catalunya en Govern de la Generalitat de Catalunya i elaborar un estatut d'autonomia. Elegit president de la Generalitat el 1932, es va esforçar a reflectir l'ideari autonòmic del seu partit des de la seva acció de govern, que conclouria amb la derrota electoral del seu partit (novembre de 1933). En la imatge és representa el diari del dia de la seva mort el 25 de desembre de 1933.

Universitat Abat Oliva

Va ser un dels grans impulsors de la llengua Catalana. La entitat promotora d' aquesta universitat és laFundació Universitaria San Pablo- CEU el qual el seu centre d' estudis universitaris va néixer el 1932. Va ser l'antic convent del Redemptor, avui totalment restaurat, el que li confereix una singularitat i un atractiu especials. L'edifici, protegit per l'Ajuntament de Barcelona com a patrimoni històric de la ciutat, es troba envoltat d'àrees enjardinades i zones d'aparcament.

L'església de l'antic convent, consagrada el 1926, és una petita joia modernista. Bernardí Martorell, el seu arquitecte, va ser deixeble de Gaudí. Actualment fa de Capella Major i d'Aula Magna, amb un aforament de 380 butaques.

Asil Amparo de Santa Lucia

Es tractava de l'asil Amparo de Santa Lucia dissenyat per Josep Domènech i Estapà el 1904, d' estil modernista, i que va estar en funcionament fins a 1979 , data en què es va produir la seva primera remodelació. L' asil s' ocupava principalment en l' ajuda a les persones cegues. Més tard , Robert i Esteve Terradas van realitzar el disseny definitiu per adaptar l'edifici al projecte de La Caixa, donant pas així al reconegut Museu de la Ciéncia o més conegut " Cosmocaixa".

Josep Domènech i Estapà està considerat un dels noms més brillants de la generació d'arquitectes que van crear el modernisme . Si bé mai es va identificar amb aquest moviment , els seus resultats van estar molt a prop de ell . Aquesta ambigüitat estilística ha fet que la seva obra no hagi ESTAT prou reconeguda . Va ser un cercador d'un estil propi i de nous camins d'expressió , trencant els cànons del classicisme i historicisme del passat . El trobar una arquitectura moderna i catalana , sense limitacions , el va portar a inclinar-se per la racionalitat i el funcionalisme . De la seva producció cal destacar el Palau de Justícia (al costat de Enric Sagnier ) , l'observatori Fabra i l'edifici de Catalana de Gas , tots ells a Barcelona . És autor de Modernisme arquitectònic ( 1911 ) . 

Cementiri de Sant Gervasi

Aquí descansen les restes de persones com Lluís Domenech i Muntaner i Carles Riba, entre d' altres.

Carles Riba fou poeta, crític, narrador i traductor, a més de professor. Es va formar com tota la seva generació, en ple Noucentisme. I si se’l pot qualificar de noucentista és, sobretot, per la seva ferma convicció en el que va significar aquest moviment, sota el guiatge d’Enric Prat de la Riba, Pompeu Fabra i Eugeni d’Ors, com a obra construcció i de redreçament del país, a la qual ell va contribuir com a intel·lectual i home de lletres.

Domenech i Muntaner va ser arquitecte, historiador, humanista i polític català, dissenyador de tipografies i enquadernacions de llibres i il·lustrador. Fou un dels principals protagonistes del Modernisme català. Com a arquitecte, es va avançar a les propostes arquitectòniques europees, amb un llenguatge innovador i una arquitectura fonamentada en un nou concepte integrador de totes les arts. Algunes de les seves obres són Patrimoni de la Humanitat. Compromès políticament amb el catalanisme va ser impulsor de la Lliga Regionalista i arribà a diputat a Madrid en uns moments molt complexos. Va combinar la seva professió amb els estudis d'heràldica i art romànic.

Escola Pia

L’Escola Pia va obrir l’any 1815. Era el primer centre de l’Orde que aconseguia establir-se a Barcelona, encara dins la muralla. Va començar en una ciutat que tot just es recuperava de la Guerra del Francès. Des d’aleshores, el centre va anar patint transformacions, ampliant les instal·lacions, sofrint els efectes de la Setmana Tràgica (1909) i de la Guerra Civil (1936-1939).

Per les aules de l’Escola Pia de Sant Antoni, hi han passat personatges de renom com ara Francesc Pi i Margall (president de la Primera República), Manuel Milà i Fontanals (escriptor i impulsor de la Renaixença), l’escriptor Josep M. Folch i Torres, l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, el cirurgià Josep Trueta i Raspall o el dramaturg Àngel Guimerà. 

L’escola ha estat un referent educatiu, impulsant no només l’ensenyament d’aritmètica i lletres als seus inicis, sinó també d’oficis, llengües estrangeres o fins i tot amb un paper clau en la introducció del bàsquet a les escoles. Va ser el sacerdot escolapi Eusebi Millan qui, en tornar de Cuba, va fomentar l’esport americà del basket-ball, fins al punt que va convertir-lo en una assignatura obligatòria més.