PRESÓ DE LES CORTS

La presó de les Corts, nom oficial de la qual és  Presó provincial de dones de Barcelona, va ser un espai penitenciari de la ciutat de Barcelona vigent entre els anys 1936 i 1955.

El centre tenia l'entrada pel carrer Joaquim Molins 11, i havia estat antigament un asil per a el que molts qualifiquen com a "joves esgarriades", aixecat en els terrenys de la masia medieval de Can Duran o Can Feló, a l'actual zona de les Corts.

El govern de la Generalitat republicana va habilitar-lo com a presó, posteriorment a l'enderrocament de la vella presó de dones de Reina Amàlia l'octubre del 1936, amb el nom de Correccional General de Dones. Durant la guerra civil va albergar recluses polítiques d'ideologia dretana, amés de dones pertanyents al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i anarcosindicalistes.

Amb l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona el mes de gener del 1939, la presó de les Corts es va convertir en la Presó provincial de dones, governada per un orde religiós anomenat les Filles de la Caritat, segons la pràctica habitual del règim franquista a les presons femenines. A mitjans de 1939 hi havia prop de dues mil recluses tancades, amb més de quaranta nens. Al llarg dels anys 1939 i 1940 hi van ser afusellades prop d'onze dones.

De les condicions infrahumanes de la presó franquista de les Corts n'han deixat constància les preses polítiques María Salvo, Isabel Vicente, Laia Berenguer, Teresa Hernández, Enriqueta Gallinat, Soledad Real,Tomasa Cuevas, Joaquina Dorado o Ángeles García-Madrid. Al seu enorme hort, hi va haver centenars de recluses treballant en benefici de l'orde religiós que dirigia el centre, sobretot durant els primers anys. A principis dels anys 50 es va obrir un taller de costura.

L'octubre del 1955 es va tancar la presó i les preses, que per aquell temps eren 263, amb 19 nens, van ser traslladades a la Presó Model d'homes.